dimarts, 1 de març del 2011

#L20-2011 Reflexió Blog

#L20-2011 El primer que m’agradaria deixar clar és que la informàtica no és el que millor se’m dona. De fet, utilitze l’ordinador i Internet únicament per al que siga precís. Soc molt nerviosa i això fa que em desespere quan l’ordinador va més lent que una tortuga o no trobe a la primera allò que vull buscar. Tal volta siga per això que estic totalment desconnectada de blogs, facebooks, twitters  i que més hi haja i també que no hagués vist mai un blog fins fa pocs dies. Durant el pràcticum vaig tenir la sort d’estar amb una tutora molt posada en les noves tecnologies que em va fer veure la necessitat de conèixer-les, quan més millor, i traslladar-les a l’aula. Ella compartia un blog amb els nens (blog d’aula com he pogut saber gràcies al mapa conceptual de Haro) on publicava experiències conjuntes, informació que considerava d’interès... Espere poder conèixer al menys la meitat de tot el que ella sabia ja que açò fa que l’experiència com a docent siga vertaderament innovadora i actualitzada per als nens. Sé que em costarà molt de temps i com no un gran esforç i paciència¡¡¡¡¡
Respecte als blogs, tota la informació que he rebut al llarg d’aquesta pràctica ha sigut quan menys novedosa, i per això, vaig a destacar únicament el més important. Sabia, gràcies al pràcticum, que un blog era un lloc on es publicaven missatges per què els altres els poguessen veure i  respondre’ls si ho consideraven oportú. Però no sabia que si qui els havia escrit no volia que ningú contestés es podia fer o que podia seleccionar qui comentés i qui no. No em pareix molt ètic, ja que un blog no està fet precisament per a dialogar i contrastar idees, fets, informació...?  Després de les lectures crec que el millor d’un blog és poder dialogar i compartir informació amb usuaris que tenen els mateixos interessos que tu per tant si ningú permetés rebre comentaris, no es trenca la vertadera essència d’un blog? Que no ofenga a ningú, és la simple opinió d’una  “novata” que encara té molt que aprendre. També em va cridar molt l’atenció els enllaços que poden haver-hi a d’altres  pàgines ja que d’aquesta manera, podem afegir al nostre blog pàgines interessants quan les consultem (això ho pense fer, però com?) i com no les diverses especialitats de blog que hi ha: fotoblog, openblog, vlogs,... Un món totalment per descobrir, que por¡¡¡¡ Quan vaig llegir en wikipedia “Actualmente su modo de uso se ha simplificado a tal punto, que casi cualquier usuario es capaz de crear y administrar un blog personal” em va fer molta angoixa ¿seré jo, seré jo? . Doncs no era jo, després de la lectura, estava tant motivada que volia fer el blog com fos, vaig seguir les indicacions del mestre i no hi havia manera de poder començar a crear-lo amb la meva contrasenya de la uji, ¿que estava passant? Caldrà afegir el nom de Carmen a l’apartat “enemigos del correcto funcionamiento de un blog”? No¡¡¡ Sols era que no funcionava el conter de la UJI i calia fer-lo amb una altra direcció de correu, així ho vaig fer i va ser prou senzill  ja que sols calia seguir les indicacions i elegir els fons, tipus de lletra,... a gust de cadascú.
Respecte als blogs que he visitat, principalment, edublogs (concepte també nou per a mi, però explicat al mapa conceptual) he d’afegir breument que els mestres que els publiquen són mestres actius, que treballen amb projectes, que s’involucren molt en la dinàmica de la classe i que estan disposats a invertir un temps meravellós per fer als lectors sabedors de les diferents activitats que comparteixen amb els nens. Van dirigits principalment a d’altres mestres, als propis autors (són autorreflexius) i a tots els qui estiguen interessats en les activitats realitzades a l’aula com per exemple pares, alumnes i estudiants que volen aprendre. Els principals components d’aquestos blogs són entre d’altres: fitxes que es poden descarregar, activitats on-line, enllaços a d’altres pàgines d’interès, vídeos amb contes i continguts educatius, cançons, vídeos de les experiències compartides a l’aula, tasques a realitzar,...
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Soc una bloguera i espere bloguejar ¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada