"L20-2011" SPOT GOOGLE APPS

http://www.youtube.com/watch?v=O6kIc-hxjvA

Quan se’ns va plantejar la tasca del vídeo vam pensar que en un principi no semblava tan complicada com la de la ràdio. Estàvem molt motivades i vam començar a pensar idees per fer un spot divertit, dinàmic que promocionara aspectes com la no violència, la prevenció d’infermetats sexuals... però la idea va estar durant poc de temps en la nostra ment ja que el mestre ens va proposar un tema i ens havíem de cenyir a aquest. Primerament, ens vam desmotivar una mica ja que desconeixíem bastant el tema, però ràpidament ens vam posar a informar-nos al voltant de Google Apps, què és, de quines ferramentes consta, per què s’empra cada eina,... A continuació, vam decidir seleccionar entre les diverses ferramentes de Google Apps les que ens pareixien més interessants per als estudiants de la UJI ja que amb 30 segons de spot era impossible promocionar-les totes. Una vegada informades havíem de pensar com seria el spot. Com que en les tasques anteriors ja havíem treballat amb fotos vam pensar que seria millor treballar aquesta vegada amb vídeo, així que ens vam oblidar de la idea de fer un stop motion. Volíem fer un vídeo diferent als que ja havíem vist a Youtube dels cursos anteriors i ens van sorgir diverses idees. Finalment, vam decidir treballar amb la següent:

“El vídeo reflexarà el camí que els estudiants de la UJI han de seguir en el seu futur més proper. Així hi haura diferents trajectes a elegir. Uns estaran relacionats amb les eines del passat on molts s’han quedat estancats, i els altres amb les eines de Google Apps que substitueixen les anteriors i condueixen com no a resultats més productius i afavoridors per al present de la societat".

Vam pensar que seria bonic reflexar el camí al terra amb guix de diversos colors i que es  vegeren els peus d’una persona recorrent el camí cap al futur deixant de banda aquells trajectes relacionats amb eines que ja han quedat obsoletes.

Després, vam decidir com compararíem les eines del Google Apps amb altres eines del passat que de alguna manera han quedat substituïdes per aquestes. Així cadascuna ens vam encarregar de reunir unes eines i portar-les per al dia de la gravació.

També vam pensar que a la fi del camí havíem d’escriure una frase que representara l’evolució, el canvi. Així vam escriure " El futur amb Google Apps".

Pel que respecta als títols de crèdit volíem que compartirem amb el vídeo el mateix format per això també estan escrits al terra, com el dibuix del camí i els dos títols, el de l’inici del recorregut i el del final.

El dia de la gravació el primer que vam fer va ser dibuixar a terra el camí amb el guix de colors, tenint en compte que no fora molt llarg ja que l’havíem de recórrer en tan sols 30 segons. Després vam disposar els diferents objectes al seu lloc, vam escriure les frases i els títols de crèdit i vam realitzar la gravació. Millor dit les gravacions perquè com sempre no va eixir a la primera.

Una vegada gravat el vídeo vam seleccionar la música adequada a Jamendo tenint en compte que aquesta tinguera una llicencia Creative Commons. En vam escoltar moltes i molt variades entre elles i després vam seleccionar la que més ens agradava. Tot seguit la vam tallar amb el Movie Maker perquè s'adaptara a la duració del vídeo i la vam unir a aquest també amb Movie Marker. Per donar lloc a un efecte una mica diferent li vam aplicar un filtre al vídeo final ja que a totes ens agradava com quedava.

Finalment sols quedava la feina de penjar-lo. Per fer-ho ens vam obrir un compte a Youtube i el vam penjar a la xarxa per què tots el pogueren veure. Açò no va ser gaire fàcil ja que a l’hora de penjar-lo si que es veia la imatge però la música no s'escoltava. Finalment vam solucionar el problema llevant la veu de la gravació del vídeo i deixant solament el àudio i el vam penjar a la xarxa.

Nosaltres estem molt contentes amb el resultat ja que creiem que compleix amb la seva finalitat. Esperem que agrada a tots aquells que el vegen. 

"L20-2011" RADIO

RADIO COLE on Spreaker

Ninguna de las componentes del grup había tenido ninguna experiencia con la radio ni en el colegio ni en el instituto por lo que desconocíamos por completo en que consistía este trabajo. Por ello, antes de empezar a trabajar hizo falta que nos informáramos y leyésemos sobre el tema para saber en qué consistía esta actividad. Para ello consultamos diferentes blogs y webs de centros escolares en los que se había realizado esta actividad para ver que tipo de tareas realizaban y conocer un poco mejor el mundo de la radio escolar.

Nos sorprendió la gran cantidad de centros en los que se realiza ya que pensábamos que no era muy habitual debido a las instalaciones de las que precisa. Pero vimos como no era un hecho tan aislado y que, además con unos pocos recursos se podía conseguir una radio original, variada y educativa.

Como lo primero que teníamos que hacer era el proyecto, nos centramos en leer los de diferentes centros para coger ideas y ver los puntos claves que tenían que aparecer en éste. Luego nos dispusimos a redactar el nuestro, aunque lo hemos modificado a lo largo de la realización de la tarea. Con el proyecto aprendimos las ventajas que puede aportar una tarea como ésta sobre el aprendizaje de los niños y la multitud de objetivos educativos que se pueden alcanzar con la radio. También nos propusimos hacer un proyecto diverso y dinámico y por ello cargado de cuantas más actividades mejor.

La tarea se demoró más de lo que pensábamos ya que hacer un proyecto supone tener ideas, organizarlas, redactarlas y sintetizarlas de una manera clara, precisa y concisa para que lleguen al lector.

Por lo que respecta al personal implicado en la radio, nuestro objetivo desde un principio fue que no involucrara únicamente a los alumnos sino también que existiese un compromiso por parte de los profesores, de la familia y las asociaciones relacionadas con la comunidad educativa. Y es que la radio puede ser un recurso muy importante para fomentar la implicación de los padres en la educación de sus hijos.

Otro aspecto bastante dificultoso a la hora de realizar el proyecto fue concretar los medios necesarios para implantar una radio en un colegio ya que no sabíamos con exactitud si se necesitaba o no emisora, amplificador…para aclararlo consultamos en diversas páginas web y creemos que el resultado final es el correcto.

Después de realizar el proyecto nos centramos en el guión de radio. Debíamos concretar en tan solo cinco minutos lo que habíamos escrito a lo largo de todo el proyecto. En un primer momento pensamos hablar solo de los programas, explicando uno a uno en qué consistirían, pero aún así el tiempo no era suficiente. Por ello, finalmente decidimos nombrar únicamente los programas, ubicándolos dentro del curso al que se asocian pero sin detallar su contenido, dejando esta labor para programas sucesivos. De esta manera nos quedaba el tiempo suficiente para poder mencionar también aspectos importantes como algunos objetivos, contenidos y evaluación. Intentamos que el programa no resultara monótono y que tuvieran cabida los aspectos que a nuestro parecer eran más importantes.

Después de hacer el guión, realizamos la grabación utilizando el Spreaker. Teniendo en cuenta que éste se encuentra en inglés nos resultó difícil averiguar como funcionaba, debido a esto la técnica de sonido empleó mucho tiempo para entender su funcionamiento. En la página Web se puede comprobar que hemos realizado diversas pruebas, entre esas dos grabaciones se pueden notar los cambios de calidad que se han ido haciendo progresivamente.

Encontramos Spreaker un programa muy útil tanto para Educación Infantil como para la vida diaria ya que te permite comunicarte y expresarte con el resto del mundo. Nos ha sorprendido ver que diversas personas han entrado a escuchar nuestra grabación y esto nos verifica que es un instrumento de comunicación. Por otro lado, queremos decir que tuvimos problemas a la hora de la grabar ya que la música parecía tener eco y esto provocaba un efecto muy poco agradable, la técnica al final pudo solucionar en parte este problema ya que se dio cuenta de que era motivo del volumen del portátil. En el momento de grabar, todas estábamos muy nerviosas con ganas de ver el resultado al que tanto nos había costado llegar, pero queremos destacar que fue muy divertido y a la vez motivador. En el proceso de grabación tuvimos que parar algunas veces debido a que nos entraba la risa, nos hacíamos bromas, las locutoras se perdían, la técnica se olvidaba de poner los efectos y la productora que hacía las fotos muchas veces nos desconcentraba. En fin, fue todo una gran experiencia.

Otro punto a destacar es la creación de la página Web, esta tarea fue compleja ya que nos decidimos realizarla a través de Wix. Este programa estaba en inglés y  nos resultó difícil realizar tareas como incrustar la grabación de radio. Finalmente, una vez incrustada esta grabación todo fue en marcha hasta que realizamos algunos cambios y  éstos no se guardaban  y tuvimos que volver a hacer ciertas partes. Podemos decir que estamos muy contentas con el resultado ya que nos ha quedado una página muy divertida para Educación Infantil y para todas las personas que quieran entrar, creemos que ésta es muy útil no sólo para nosotras sino también para todo el que necesite información de cómo realizar una radio escolar.

Finalmente todas decidimos que sería original hacer un making of de como grabamos el programa de radio con flickr. Así aprovechamos lo aprendido en la tarea anterior para hacer una presentación y vernos como grabamos el programa.

Nos ha parecido una actividad larga para el periodo de tiempo que teníamos para entregarla pero aún así estamos satisfechas con nuestro resultado y esperamos que la gente que visite nuestra Web y escuche el programa sepa valorar el trabajo que hay detrás y que sobretodo disfruten con él.

http://www.wix.com/annabenasal/radio-cole

"L20-2011" EL MEU MÓN EN 10 IMATGES

La tercera pràctica consistia en obrir un compte en flickr i penjar unes imatges que prèviament havíem realitzat al voltant del nostre món. La tasca d’obrir el compte no va ser difícil ja que únicament calia seguir els passos que s’anaven indicant, tot estava suficientment clar. El que més em va costar va ser realitzar les fotografies. Volia reflexar el meu món, les persones que estime, els llocs que m’agrada visita, però volia fer-ho d’una manera diferent. Vaig pensar de fer-ho amb ombres, fotografiant la silueta de les persones i els llocs que més han significat per a mi al llarg dels anys, però el resultat que estava obtenint no m’acabava de convèncer. Per això, finalment vaig decidir reflexar el meu dia a dia a través de la part del cos que més vegades observe, les meves mans. Les fotografies a realitzar havien de recollir el meu poble Llucena, la meva gent, les meves aficions, el futur i com no, la il·lusió. Una vegada tot estava clar, càmera en mà, em vaig disposar a captar amb imatges allò que tenia clar dintre del meu cap. No era tan sencill com pareixia en un pricipi, tot havia d’estar perfecte. Després de tenir les imatges sols calia retocar-les amb el programa Adobe Photoshop per aconseguir els efectes desitjats; que la realitat és tornara de nou una mica irreal.

A continuació, calia pujar les imatges al flickr i acompanyar-les d'una petita descripció, tasca també prou senzilla ja que tot venia clarament explicat en aquesta pàgina i la descripció sols era reflexar el que sentia amb paraules. Finalment, era necessari crear un àlbum amb totes les imatges i agregar-les al grup L20  i tot estava llest.

Per cert, també vaig associar a cada imatge una llicència creative commons per què estiguera disponible per a tots els usuaris de la xarxa. M’agradaria afegir que gràcies a aquesta pràctica he conegut que és una llicència creative commons i els diferents tipus que hi ha. Crec que tothom que penja fotos en la xarxa deuria conèixer el que és i així poder decidir la utilitat digital que vol que tinguen les seves fotos. Hi ha molta gent que penja fotografies en la Internet i no coneix els avantatges que oferta la llicència creative commons.

Una vegada la tasca al flickr havia acabat sols quedava penjar la presentació al blog. Pareixia senzill¡ Després d’intentar-ho a casa i no aconseguir penjar les imatges en forma de presentació de cap manera, em vaig posar en contacte amb la meva companya Carla: quedaríem les dos i ho aconseguiríem. Vam buscar informació per internet, dintre del mateix blogger, dintre de flickr, però res. Va ser necessari trucar a un company de Carla que té un blog des de fa temps per què ens ho explicara. Una vegada vaig conèixer el procediment per fer-ho no era tan difícil.

Com a conclusió afegir que aquesta tasca m’ha agradat molt ja que és totalment diferent al que hem fet fins al moment en la carrera i a més he pogut ser creativa, deixar volar la meva imaginació i experimentar amb aplicacions com Photoshop o d’altres totalment desconegudes per a mi com flickr. He descobert que aquest és un programa genial per emmagatzemar i organitzar les fotografies, tenir-les a la nostra disposició sempre que volguem i  fer presentacions tan originals com aquesta. Espere que gaudiu amb ella¡   

"L20-2011" NTIC i currículum

"L20-2011" No podem obviar la importància que les NTIC han adquirit al llarg dels últim anys dintre de tots els sectors de la societat, passant a ser una característica cultural més de la societat en què vivim i un tema que aquesta demana i que par tant l’escola, com a part de la societat, ha d’assumir i tractar en el currículum.  

En primer lloc he de destacar, com al llarg de tota l’etapa d’E.I. un dels objectius fonamentals a assolir és que els nens puguen descobrir a l’aula les NTIC. Per això, han d’estar sempre presents en aquesta per què els nens es puguen anar familiaritzant amb elles. No sols que treballen o observen produccions NTIC breus i senzilles realitzades pels mestres sinó que a més comencen a utilitzar ells mateixos els instruments NTIC. I és que, no hem d’oblidar que com realment s’aprèn és practicant, experimentant i per tant, involucrant-se en el propi ús de les NTIC. D’aquesta manera, són necessaris els ordinadors a les escoles per què els nens puguen utilitzar i veure per exemple per a què serveix el ratolí, el teclat, com poden accedir a activitats on-line,...

En segon lloc, les NTIC també contribueixen profitosament al coneixement de sí mateix i l’autonomia personal ja que es poden utilitzar com un recus didàctic que, entre altres coses, ajuda als nens a no tindre una dependència excessiva de l’adult sinó ha desenvolupar una relació cada vegada més autònoma.

En tercer lloc, les NTIC també repercuteixen positivament sobre el coneixement del món que envolta al nen  ja que, a l’igual que els mitjans de comunicació, modifica la concepció de l’entorn immediat permetent que els nens pugen anar ampliant els coneixements que tenen sobre el medi físic, natural,  social i cultural a mesura que utilitzen les NTIC com un mitja d’aprenentatge.

En quart lloc, és necessari tractar les NTIC a l’aula no sols com un recurs o un vehicle d’aprenentatge per desenvolupar els continguts dels diferents projectes de treball sinó també com un contingut en sí mateixa constituint per tant el propi objecte d’estudi com una nova eina que permet comunicar i representar.

Per últim,  les TICS contribueixen de forma positiva a què el nen amplie les relacions amb els seus companys ja que permeten  dur a terme relacions de comunicació més complexes.

En conclusió, l’aplicació de les noves tecnologies de la comunicació i la informació a l’aula dóna lloc a una tasca d’ensenyament aprenentatge més lúdica, cooperativa, profitosa, activa,... . Per tant,  com podem veure en el llibre “Les TIC a l’Educació Infantil” de Jordi Cases i M. Roser Torrascasana (Editorial UOC) una mestra d’infantil és necessari que, entre altres coses, domine les NTIC, conega la diversitat de tasques a realitzar amb elles i comprenga que els mitjans electrònics fan possible l’obtenció d’informació. 

#L20-2011 Reflexió Blog

#L20-2011 El primer que m’agradaria deixar clar és que la informàtica no és el que millor se’m dona. De fet, utilitze l’ordinador i Internet únicament per al que siga precís. Soc molt nerviosa i això fa que em desespere quan l’ordinador va més lent que una tortuga o no trobe a la primera allò que vull buscar. Tal volta siga per això que estic totalment desconnectada de blogs, facebooks, twitters  i que més hi haja i també que no hagués vist mai un blog fins fa pocs dies. Durant el pràcticum vaig tenir la sort d’estar amb una tutora molt posada en les noves tecnologies que em va fer veure la necessitat de conèixer-les, quan més millor, i traslladar-les a l’aula. Ella compartia un blog amb els nens (blog d’aula com he pogut saber gràcies al mapa conceptual de Haro) on publicava experiències conjuntes, informació que considerava d’interès... Espere poder conèixer al menys la meitat de tot el que ella sabia ja que açò fa que l’experiència com a docent siga vertaderament innovadora i actualitzada per als nens. Sé que em costarà molt de temps i com no un gran esforç i paciència¡¡¡¡¡

Respecte als blogs, tota la informació que he rebut al llarg d’aquesta pràctica ha sigut quan menys novedosa, i per això, vaig a destacar únicament el més important. Sabia, gràcies al pràcticum, que un blog era un lloc on es publicaven missatges per què els altres els poguessen veure i  respondre’ls si ho consideraven oportú. Però no sabia que si qui els havia escrit no volia que ningú contestés es podia fer o que podia seleccionar qui comentés i qui no. No em pareix molt ètic, ja que un blog no està fet precisament per a dialogar i contrastar idees, fets, informació...?  Després de les lectures crec que el millor d’un blog és poder dialogar i compartir informació amb usuaris que tenen els mateixos interessos que tu per tant si ningú permetés rebre comentaris, no es trenca la vertadera essència d’un blog? Que no ofenga a ningú, és la simple opinió d’una  “novata” que encara té molt que aprendre. També em va cridar molt l’atenció els enllaços que poden haver-hi a d’altres  pàgines ja que d’aquesta manera, podem afegir al nostre blog pàgines interessants quan les consultem (això ho pense fer, però com?) i com no les diverses especialitats de blog que hi ha: fotoblog, openblog, vlogs,... Un món totalment per descobrir, que por¡¡¡¡ Quan vaig llegir en wikipedia “Actualmente su modo de uso se ha simplificado a tal punto, que casi cualquier usuario es capaz de crear y administrar un blog personal” em va fer molta angoixa ¿seré jo, seré jo? . Doncs no era jo, després de la lectura, estava tant motivada que volia fer el blog com fos, vaig seguir les indicacions del mestre i no hi havia manera de poder començar a crear-lo amb la meva contrasenya de la uji, ¿que estava passant? Caldrà afegir el nom de Carmen a l’apartat “enemigos del correcto funcionamiento de un blog”? No¡¡¡ Sols era que no funcionava el conter de la UJI i calia fer-lo amb una altra direcció de correu, així ho vaig fer i va ser prou senzill  ja que sols calia seguir les indicacions i elegir els fons, tipus de lletra,... a gust de cadascú.

Respecte als blogs que he visitat, principalment, edublogs (concepte també nou per a mi, però explicat al mapa conceptual) he d’afegir breument que els mestres que els publiquen són mestres actius, que treballen amb projectes, que s’involucren molt en la dinàmica de la classe i que estan disposats a invertir un temps meravellós per fer als lectors sabedors de les diferents activitats que comparteixen amb els nens. Van dirigits principalment a d’altres mestres, als propis autors (són autorreflexius) i a tots els qui estiguen interessats en les activitats realitzades a l’aula com per exemple pares, alumnes i estudiants que volen aprendre. Els principals components d’aquestos blogs són entre d’altres: fitxes que es poden descarregar, activitats on-line, enllaços a d’altres pàgines d’interès, vídeos amb contes i continguts educatius, cançons, vídeos de les experiències compartides a l’aula, tasques a realitzar,...

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Soc una bloguera i espere bloguejar ¡¡¡¡¡¡¡¡¡