"L20-2011" EL MEU MÓN EN 10 IMATGES

La tercera pràctica consistia en obrir un compte en flickr i penjar unes imatges que prèviament havíem realitzat al voltant del nostre món. La tasca d’obrir el compte no va ser difícil ja que únicament calia seguir els passos que s’anaven indicant, tot estava suficientment clar. El que més em va costar va ser realitzar les fotografies. Volia reflexar el meu món, les persones que estime, els llocs que m’agrada visita, però volia fer-ho d’una manera diferent. Vaig pensar de fer-ho amb ombres, fotografiant la silueta de les persones i els llocs que més han significat per a mi al llarg dels anys, però el resultat que estava obtenint no m’acabava de convèncer. Per això, finalment vaig decidir reflexar el meu dia a dia a través de la part del cos que més vegades observe, les meves mans. Les fotografies a realitzar havien de recollir el meu poble Llucena, la meva gent, les meves aficions, el futur i com no, la il·lusió. Una vegada tot estava clar, càmera en mà, em vaig disposar a captar amb imatges allò que tenia clar dintre del meu cap. No era tan sencill com pareixia en un pricipi, tot havia d’estar perfecte. Després de tenir les imatges sols calia retocar-les amb el programa Adobe Photoshop per aconseguir els efectes desitjats; que la realitat és tornara de nou una mica irreal.

A continuació, calia pujar les imatges al flickr i acompanyar-les d'una petita descripció, tasca també prou senzilla ja que tot venia clarament explicat en aquesta pàgina i la descripció sols era reflexar el que sentia amb paraules. Finalment, era necessari crear un àlbum amb totes les imatges i agregar-les al grup L20  i tot estava llest.

Per cert, també vaig associar a cada imatge una llicència creative commons per què estiguera disponible per a tots els usuaris de la xarxa. M’agradaria afegir que gràcies a aquesta pràctica he conegut que és una llicència creative commons i els diferents tipus que hi ha. Crec que tothom que penja fotos en la xarxa deuria conèixer el que és i així poder decidir la utilitat digital que vol que tinguen les seves fotos. Hi ha molta gent que penja fotografies en la Internet i no coneix els avantatges que oferta la llicència creative commons.

Una vegada la tasca al flickr havia acabat sols quedava penjar la presentació al blog. Pareixia senzill¡ Després d’intentar-ho a casa i no aconseguir penjar les imatges en forma de presentació de cap manera, em vaig posar en contacte amb la meva companya Carla: quedaríem les dos i ho aconseguiríem. Vam buscar informació per internet, dintre del mateix blogger, dintre de flickr, però res. Va ser necessari trucar a un company de Carla que té un blog des de fa temps per què ens ho explicara. Una vegada vaig conèixer el procediment per fer-ho no era tan difícil.

Com a conclusió afegir que aquesta tasca m’ha agradat molt ja que és totalment diferent al que hem fet fins al moment en la carrera i a més he pogut ser creativa, deixar volar la meva imaginació i experimentar amb aplicacions com Photoshop o d’altres totalment desconegudes per a mi com flickr. He descobert que aquest és un programa genial per emmagatzemar i organitzar les fotografies, tenir-les a la nostra disposició sempre que volguem i  fer presentacions tan originals com aquesta. Espere que gaudiu amb ella¡   

"L20-2011" NTIC i currículum

"L20-2011" No podem obviar la importància que les NTIC han adquirit al llarg dels últim anys dintre de tots els sectors de la societat, passant a ser una característica cultural més de la societat en què vivim i un tema que aquesta demana i que par tant l’escola, com a part de la societat, ha d’assumir i tractar en el currículum.  

En primer lloc he de destacar, com al llarg de tota l’etapa d’E.I. un dels objectius fonamentals a assolir és que els nens puguen descobrir a l’aula les NTIC. Per això, han d’estar sempre presents en aquesta per què els nens es puguen anar familiaritzant amb elles. No sols que treballen o observen produccions NTIC breus i senzilles realitzades pels mestres sinó que a més comencen a utilitzar ells mateixos els instruments NTIC. I és que, no hem d’oblidar que com realment s’aprèn és practicant, experimentant i per tant, involucrant-se en el propi ús de les NTIC. D’aquesta manera, són necessaris els ordinadors a les escoles per què els nens puguen utilitzar i veure per exemple per a què serveix el ratolí, el teclat, com poden accedir a activitats on-line,...

En segon lloc, les NTIC també contribueixen profitosament al coneixement de sí mateix i l’autonomia personal ja que es poden utilitzar com un recus didàctic que, entre altres coses, ajuda als nens a no tindre una dependència excessiva de l’adult sinó ha desenvolupar una relació cada vegada més autònoma.

En tercer lloc, les NTIC també repercuteixen positivament sobre el coneixement del món que envolta al nen  ja que, a l’igual que els mitjans de comunicació, modifica la concepció de l’entorn immediat permetent que els nens pugen anar ampliant els coneixements que tenen sobre el medi físic, natural,  social i cultural a mesura que utilitzen les NTIC com un mitja d’aprenentatge.

En quart lloc, és necessari tractar les NTIC a l’aula no sols com un recurs o un vehicle d’aprenentatge per desenvolupar els continguts dels diferents projectes de treball sinó també com un contingut en sí mateixa constituint per tant el propi objecte d’estudi com una nova eina que permet comunicar i representar.

Per últim,  les TICS contribueixen de forma positiva a què el nen amplie les relacions amb els seus companys ja que permeten  dur a terme relacions de comunicació més complexes.

En conclusió, l’aplicació de les noves tecnologies de la comunicació i la informació a l’aula dóna lloc a una tasca d’ensenyament aprenentatge més lúdica, cooperativa, profitosa, activa,... . Per tant,  com podem veure en el llibre “Les TIC a l’Educació Infantil” de Jordi Cases i M. Roser Torrascasana (Editorial UOC) una mestra d’infantil és necessari que, entre altres coses, domine les NTIC, conega la diversitat de tasques a realitzar amb elles i comprenga que els mitjans electrònics fan possible l’obtenció d’informació. 

#L20-2011 Reflexió Blog

#L20-2011 El primer que m’agradaria deixar clar és que la informàtica no és el que millor se’m dona. De fet, utilitze l’ordinador i Internet únicament per al que siga precís. Soc molt nerviosa i això fa que em desespere quan l’ordinador va més lent que una tortuga o no trobe a la primera allò que vull buscar. Tal volta siga per això que estic totalment desconnectada de blogs, facebooks, twitters  i que més hi haja i també que no hagués vist mai un blog fins fa pocs dies. Durant el pràcticum vaig tenir la sort d’estar amb una tutora molt posada en les noves tecnologies que em va fer veure la necessitat de conèixer-les, quan més millor, i traslladar-les a l’aula. Ella compartia un blog amb els nens (blog d’aula com he pogut saber gràcies al mapa conceptual de Haro) on publicava experiències conjuntes, informació que considerava d’interès... Espere poder conèixer al menys la meitat de tot el que ella sabia ja que açò fa que l’experiència com a docent siga vertaderament innovadora i actualitzada per als nens. Sé que em costarà molt de temps i com no un gran esforç i paciència¡¡¡¡¡

Respecte als blogs, tota la informació que he rebut al llarg d’aquesta pràctica ha sigut quan menys novedosa, i per això, vaig a destacar únicament el més important. Sabia, gràcies al pràcticum, que un blog era un lloc on es publicaven missatges per què els altres els poguessen veure i  respondre’ls si ho consideraven oportú. Però no sabia que si qui els havia escrit no volia que ningú contestés es podia fer o que podia seleccionar qui comentés i qui no. No em pareix molt ètic, ja que un blog no està fet precisament per a dialogar i contrastar idees, fets, informació...?  Després de les lectures crec que el millor d’un blog és poder dialogar i compartir informació amb usuaris que tenen els mateixos interessos que tu per tant si ningú permetés rebre comentaris, no es trenca la vertadera essència d’un blog? Que no ofenga a ningú, és la simple opinió d’una  “novata” que encara té molt que aprendre. També em va cridar molt l’atenció els enllaços que poden haver-hi a d’altres  pàgines ja que d’aquesta manera, podem afegir al nostre blog pàgines interessants quan les consultem (això ho pense fer, però com?) i com no les diverses especialitats de blog que hi ha: fotoblog, openblog, vlogs,... Un món totalment per descobrir, que por¡¡¡¡ Quan vaig llegir en wikipedia “Actualmente su modo de uso se ha simplificado a tal punto, que casi cualquier usuario es capaz de crear y administrar un blog personal” em va fer molta angoixa ¿seré jo, seré jo? . Doncs no era jo, després de la lectura, estava tant motivada que volia fer el blog com fos, vaig seguir les indicacions del mestre i no hi havia manera de poder començar a crear-lo amb la meva contrasenya de la uji, ¿que estava passant? Caldrà afegir el nom de Carmen a l’apartat “enemigos del correcto funcionamiento de un blog”? No¡¡¡ Sols era que no funcionava el conter de la UJI i calia fer-lo amb una altra direcció de correu, així ho vaig fer i va ser prou senzill  ja que sols calia seguir les indicacions i elegir els fons, tipus de lletra,... a gust de cadascú.

Respecte als blogs que he visitat, principalment, edublogs (concepte també nou per a mi, però explicat al mapa conceptual) he d’afegir breument que els mestres que els publiquen són mestres actius, que treballen amb projectes, que s’involucren molt en la dinàmica de la classe i que estan disposats a invertir un temps meravellós per fer als lectors sabedors de les diferents activitats que comparteixen amb els nens. Van dirigits principalment a d’altres mestres, als propis autors (són autorreflexius) i a tots els qui estiguen interessats en les activitats realitzades a l’aula com per exemple pares, alumnes i estudiants que volen aprendre. Els principals components d’aquestos blogs són entre d’altres: fitxes que es poden descarregar, activitats on-line, enllaços a d’altres pàgines d’interès, vídeos amb contes i continguts educatius, cançons, vídeos de les experiències compartides a l’aula, tasques a realitzar,...

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Soc una bloguera i espere bloguejar ¡¡¡¡¡¡¡¡¡